a vegades, toca

"… Eren gairebé les vuit del vespre, el telèfon no havia sonat en tot el dia i estava assegut a sobre d'aquell cobrellit de glòbus que encara no havia tingut el valor de llençar, mirant fixament el petit aparell. Faltaven molt poques hores per la data assenyalada i tenia una barreja de sentiments completament oposats.

Observava les maletes i tots els prestatges buits i els ulls se li humitejaven per segons. Sabia que estava obligat a marxar, a deixar enrere comoditat i estabilitat, que era necessari volar, i sobretot deixar volar, però una part, la part que l'havia retingut lligat a ella els últims 15 anys l'hi havia prohibit fer el pas fins ara. El mòbil va vibrar; aquella nit no vindria a dormir i es passaria el cap de setmana fora. Ella també tenia por. Però era necessari…"

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: a vegades, toca

  1. wink diu:

    Deunidó el q es ve a dir amb aquest escrit eh… deunidó…

  2. Ah… Les Muses que ens visiten están més inspirades que mai!

  3. striper diu:

    Molt bé a veure si te una segona part.

  4. Carme diu:

    Paraules que cauen com calamarsa al terra, relacions que es trenquen! Realment genial el que arribes a fer sentir amb senzilles paraules… Descobrint-te per casualitat, et seguiré!

Els comentaris estan tancats.