"…No havia canviat. Seguia distant, fred, fins i tot a vegades, brusc, groller. Tenia por de sobrepassar-se, de deixar anar el que li passava pel cap, de sincerar-se. L'atemoria el fet de creuar la línia imaginària que s'havia volgut imposar un temps enrere. Per aquella raó preferia no deixar-se veure mai del tot, però la màscara que s'havia creat li anava cada cop més estreta, li era més incòmoda cada minut que passava. El món a través d'aquell filtre verdós ja no l'omplia, era necessari renovar-lo."
Proposta de Relats Conjunts,
THE SON OF MAN, René Magritte 1964
[@more@]
Clar, curt i concís. Molt chulo! Felicitats!!!
Crec que no ets la primera que veu en aquesta poma una màscara. Però m’agrada, m’agrada, bona proposta!
Quina fou la nova màscara? És una llàstima que no la vulgués deixar amagada en un passat…