The Son of Man

"…No havia canviat. Seguia distant, fred, fins i tot a vegades, brusc, groller. Tenia por de sobrepassar-se, de deixar anar el que li passava pel cap, de sincerar-se. L'atemoria el fet de creuar la línia imaginària que s'havia volgut imposar un temps enrere. Per aquella raó preferia no deixar-se veure mai del tot, però la màscara que s'havia creat li anava cada cop més estreta, li era més incòmoda cada minut que passava. El món a través d'aquell filtre verdós ja no l'omplia, era necessari renovar-lo."

Proposta de Relats Conjunts,
THE SON OF MAN, René Magritte 1964

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: The Son of Man

  1. Alepsi diu:

    Clar, curt i concís. Molt chulo! Felicitats!!! 😀

  2. XeXu diu:

    Crec que no ets la primera que veu en aquesta poma una màscara. Però m’agrada, m’agrada, bona proposta!

  3. Carme diu:

    Quina fou la nova màscara? És una llàstima que no la vulgués deixar amagada en un passat…

Els comentaris estan tancats.